Platges queixalades

Aquí, al Maresme, tornem a tenir les platges menjades a queixalades. Els temporals de cada començament d’any han trigat però han acabat arribant al març, amb especial virulència, i han deixat un paisatge costaner ple de desnivells que costarà d’aplanar de cara a una temporada turística que tenim a la cantonada. Tant és així que el poc litoral que ha resistit l’embat de les onades s’ha convertit en una mena de talaia des d’on observar el fons de la sorra. Confien els experts que la situació es normalitzarà, que bufaran vents favorables i que la sorra tornarà a lloc. Potser no tota, matisen. Però cal advertir que n’hi ha molta d’escampada allà on no li toca i les eines habituals que usen els ajuntaments no sembla que puguin afrontar amb èxit una feinada com aquesta. En tot cas, com que som un territori tossut i acostumat a ensopegar una vegada i una altra contra les adversitats meteorològiques, estic convençuda que algun polític aixecarà el dit i tornarà a reclamar que l’Estat traslladi el vaixell draga al lloc habitual i torni a abocar sorra del fons marí. Aquesta pràctica, de la qual reneguen ecologistes, mediambientalistes i altres istes ben informats, s’ha convertit en una presència constant, però amb uns resultats, com a mínim, discutibles. El mar no entén d’actuacions reiterades que han costat milions d’euros, i quan decideix demostrar la seva força passa per sobre de regeneracions amb una facilitat esfereïdora. I és que si es compleixen els darrers vaticinis anunciats aquest mateix mes per científics de la UPC, d’aquí a pocs anys ja no caldrà preocupar-se de les llevantades que s’enduen les platges, perquè allò que s’endurà seran els passejos i tot. La targeta de visita d’un canvi climàtic que se’ns presentava llunyà i ara ja ens truca a la porta. Per ser precisos, segons l’estudi, un 30% dels passejos del litoral català necessiten reparacions d’urgència per resistir temporals que cada cop més s’assemblaran al Glòria, d’infausta memòria. I endevinen on es concentren bona part de les infraestructures més vulnerables? Doncs sí, al Maresme, on, a més a més, ens hi juguem el futur de la línia ferroviària. Un debat, per cert, molt anterior al del canvi climàtic i on ningú mai no ha aconseguit posar-se d’acord. El trasllat a l’interior de la línia del tren que va estrenar fa 175 anys un mataroní de pro com Miquel Biada és com l’obra de la Seu, però sense la intenció real de fer-la. Els experts de la UPC afegeixen un argument nou per recomanar desfer el traçat ferroviari que actualment ressegueix el litoral. Mantenen que si es recuperés l’espai de la platja al costat de la via es convertiria en un element dissipador natural de l’agressió de les onades. A Segur de Calafell s’han avançat i, en el seu cas, s’han vist obligats a enderrocar la plaça del Mil·lenari del passeig per donar espai a una platja que ha perdut un centenar de metres en les darreres dècades. Són els primers passos i semblen anecdòtics, però marquen el camí.