‘Perfect days’

En plenes vacances de Setmana Santa amb les instantànies de Roma, Nova York, la Cerdanya o la Costa Brava desbordant les xarxes socials, els balanços del turisme en el territori i les imatges de les operacions sortida i tornada a les carreteres, el gran descobriment –tot i que tard– ha estat Perfect days. El darrer film del director alemany Wim Wenders, nominat als Oscar, és un elogi de la rutina i del fet de percebre el que és extraordinari en les petites coses: el cafè del matí, la brisa en els arbres, una partida de tres en ratlla amb un desconegut, gaudir de la lectura o de la música preferida quan s’enfila l’autopista. Aliè al boom de la tecnologia, sense ni tan sols conèixer l’existència de la plataforma musical Spotify, amb poc ús del mòbil i molt de la càmera analògica i les cintes de casset, Hirayama –magníficament interpretat per Kôji Yakusho– manté una vida senzilla, que no simple, amb un equilibri perfecte entre l’entrega i dedicació a la seva feina netejant lavabos públics a Tòquio i les seves aficions. Amb gurus de sota les pedres animant al canvi pel canvi, a l’abandonament del que s’anomena zona de confort i a provocar els girs de guió que el mateix temps s’encarrega de proveir, Perfect days és un bàlsam, una petita joia on quedar-se una bona estona.