Volar

Quan agafem un avió, després del discurs i demostració sobre les mesures de seguretat arriba la gran frase: “Enjoy your flight” (gaudeix del teu vol), un eslògan que trobes també en tota la propaganda prèvia, sigui quina sigui la companyia.

Es pot gaudir realment d’un vol?

Siguem realistes. No gaudeixo de l’espera –les famoses dues hores prèvies–, els preus de les cafeteries –atracaments a mà armada–, i les cues per accedir a l’aparell, a banda que la meva fantasia desaforada imagina sempre milions de possibilitats perquè l’aparell s’acabi estavellant.

Però dins l’avió la cosa només empitjora: empentes i cops de colze amb les maletes, les jaquetes, les motxilles i les bosses de mà; fer el llangardaix per passar entre les desenes de passatgers que t’impedeixen arribar al teu seient, i el drama de seure en un espai dissenyat per a un hobbit.

Les instruccions dels assistents de vol sobre què has de fer si hipotèticament l’aparell cau al mar –també quan no sobrevoles cap mar ni cap oceà– no és la millor manera per calmar els ànims, com tampoc la possibilitat, entenem que remota, que la cabina es despressuritzi.

L’enlairament és el pitjor moment. Cal fer tota la força mental possible perquè els motors no fallin i resar per superar el punt de no retorn. A l’aire hauria d’arribar l’assossec i la serenitat però tothom va cap endavant i cap enrere, més cues (aquesta vegada al lavabo), i les companyies que tots coneixem no t’ofereixen ni un got d’aigua, encara que vegin que estàs més pàl·lid que Nosferatu.

Finalment arriba el gran moment, l’aterratge. Els aplaudiments finals al pilot quan clava els frens sobre la pista, un fet que sempre m’ha desconcertat, demostren com a mínim que no soc l’únic que s’alegra de forma infinita d’haver tocat terra. Ja ho sabeu. Gaudiu dels vostres vols. Si podeu.