Terra endins i mar enllà
“Venim del nord, venim del sud; de terra endins, de mar enllà”, diu la cançó i es fa explícit aquest cap de setmana en dues cites ineludibles al temple del Sunset. Providencial club de jazz al llindar de la Girona vella que per dos dies, divendres i diumenge, es converteix en territori d’acollida de sonoritats alienes a la síncope, però adherides a la veracitat més essencial d’unes identitats tan genuïnes com originals. De terra endins i amb aires del nord, divendres ocuparà el seu escenari el músic basc Ruper Ordorika. Penúltim exponent en l’actualització del que va representar el col·lectiu Ez Dok Amairu (l’equivalent a Euskadi dels nostres Setze Jutges), Ordorika representa la confluència reveladora entre Lou Reed i Mikel Laboa, la poètica de Bernardo Atxaga i la guitarrística de Ben Monder, la tradició d’Hiru Truku i la contemporaneïtat de Jamie Saft. Amb el farcell de noves cançons que donen vida al seu nou treball discogràfic, Bakarka bi, el que ofereix el cantautor d’Oñati és una personal revisió de la seva pròpia obra en clau íntima, despullat de qualsevol artifici i amb l’aportació única i absoluta de veu i guitarra. Una d’aquelles ocasions que no convé desaprofitar en mans d’una llengua misteriosa i ancestral com l’eusquera i d’una emotivitat sonora que perfora el moll de l’os. De mar enllà i amb la brisa del sud impregnada al cos i a l’esperit, qui ocuparà plaça aquest diumenge a la mateixa tarima serà el prodigiós guitarrista sard Paolo Angeli. Més enllà que la seva guitarra de fabricació pròpia i cordes infinites –horitzontals, verticals i transversals– es convertís en objecte del desig del mateix Pat Metheny, la musicalitat que desprèn és com el palangre que captura la tradició dels vells pescadors i el propulsa a l’espai tot desafiant la llei de la gravetat al costat de cosmonautes pioners com el llegendari Gagarin. Tan adherit a la tradició com compromès amb la llibertat, Paolo Angeli és un músic absolut per a qui no hi ha fronteres estilístiques ni temporals. Per aquest motiu tan propi li escau un càntic dels seus avantpassats com un esgarip flamenc o una relectura de Radiohead. En el seu voltar pel món ha meravellat profans i experts amb el seu art, i poder-lo gaudir a cau d’orella en la proximitat que et permet el Sunset és un d’aquells privilegis que difícilment s’obliden.
