Els EUA i l’Amèrica hispana
El lideratge mundial i d’Occident que els EUA van assolir en la II Guerra Mundial està amenaçat.
La massiva migració hispana ensorrarà els EUA en un termini no gaire llarg en termes històrics perquè li canviarà l’esperit amb tanta gent (més de 60 milions) amb costums, llengua i tarannà diferents, que modificaran substancialment els patrons de conducta social, política i econòmica de base anglosaxona actual de qui va portar els EUA al lideratge que ostenta.
Parodiant Kennedy, els nouvinguts són aquells que estan més per allò de “què farà el país per mi” que no pas “què faràs tu pel teu país”, i només cal veure com han evolucionat els països anglosaxons o amb petja britànica i l’Amèrica hispana.
Totes les colonitzacions han estat cruels i condemnables, però el món anglosaxó representa el progrés social, econòmic i polític, mentre que el món hispà és l’altra cara: misèria, inestabilitat, violència (les set ciutats més violentes del món són hispanes), cops d’estat, etc. Un món al qual es vol entrar i un món del qual es vol sortir.
Els EUA han de controlar la immigració legal i il·legal combinant criteris de rigor i humanitat perquè la seva caiguda ens arrossegaria a tots i el nou ordre mundial seria el de la corrupció, oligarquies, dictadures, delinqüència organitzada, etc., tot molt “hispano”. Món que a Catalunya coneixem prou bé.
Així doncs, la colonització espanyola, que va aniquilar les cultures maia, asteca, inca, etc., és un dels grans desastres de la humanitat, i la seva expansió, un llast universal.
Barcelona