Guanyen els dolents

En un país que valgués la pena, la presumpció d’innocència seria alguna cosa més que un eslògan que pots dir per quedar bé mentre l’ignores quan l’acusat és algú que no t’agrada. En un país que valgués la pena, la justícia tindria el mateix ressò per al que investiga i condemna, que per al que arxiva i absol. En un país que valgués la pena no seria tan fàcil ni sortiria tan barat utilitzar la justícia per destruir una persona, posar fi a una carrera política o aplanar-te el camí cap al poder. En un país que valgués la pena, els dolents no ho tindrien tan fàcil per guanyar com passa a Espanya. Ho acabem de veure en el cas de Mònica Oltra, com ho hem vist en el dels mestres de l’institut Palau de Sant Andreu de la Barca, el de Tamara i Adri Carrasco, el de Xavier Trias, el dels CDR, el dels Jordis i tants altres.

Oltra, líder de Compromís i vicepresidenta del govern valencià, va plegar forçada per una acusació sense proves, ni fonaments. La llista de botxins és més llarga que un dia sense pa, van linxar una innocent, i la sentència que nega cap indici de delicte, ni de negligència o mal govern posa les coses al seu lloc i serveix per respirar fons i aixecar el cap, però no per restituir res. En un país que valgués la pena, els diaris i televisions que es van acarnissar amb Oltra haurien de reconèixer ara la seva innocència, retractar-se de tot el que li van dir i demanar perdó pel mal causat, sobretot a ella, però també als lectors i al periodisme. En un país que valgués la pena, Mazón, el PP i Vox haurien d’entonar el mea culpa pel linxament polític que van perpetrar per mutilar un govern democràtic, i més d’un estaria investigat per difamació. En un país que valgués la pena, Cristina Segui, cofundadora de Vox, estaria encausada per denúncia falsa i José Luis Roberto (líder d’España 2000), per difamació i assetjament. En un país que valgués la pena, el jutge que triga 22 mesos a veure el que un altre jutge ja havia vist el 2021 hauria d’anar a la nevera, directament i sense passar per la casella de sortida. En un país que valgués la pena, el sistema judicial hauria trencat amb el passat totalitari... Llàstima que tanta gent treballi cada dia per impedir que Espanya mai arribi a ser un país que valgui la pena.