Solucions estructurals per al litoral
Els danys causats per la garbinada de la setmana passada sobre el litoral català no són un fet aïllat, ni tan sols eventual. Ha estat un més dels episodis recurrents en temps de canvi climàtic, d’escalfament global, de multiplicació i desestacionalització de fenòmens climàtics. Per tant, més enllà de les actuacions d’emergència habituals –regenerar les platges esborrades del mapa i reparar danys al front marítim–, una de les feines urgents per al govern que surti de les eleccions del 12 de maig serà afrontar d’una vegada la presa de decisions estratègiques. Acabem de comprovar que ja no cal un fenomen extrem com un ‘Glòria’ per descalçar un passeig marítim. La vella recepta d’aportar sorra a les platges fins que la pròxima llevantada se la torni a emportar hauria de deixar pas a solucions més estructurals. Protegir la marca turística Catalunya mentre aquest sector tingui tant de pes en el PIB és obligat, però en paral·lel caldrà definir prioritats i reorientar activitat econòmica en alguns municipis avui abocats a un monocultiu turístic molt arriscat. La paradoxa d’haver repenjat tant l’economia en el sector turístic i, alhora, de no haver sabut protegir prou un dels seus actius principals com és el front marítim es mostra amb tota cruesa i fa imprescindible repensar el model. El dossier que obre la portada de l’edició d’avui dona algunes pistes de com seran les afectacions i riscos a mitjà i llarg termini –platges, passejos, ports, increment del nivell de l’aigua, retrocés de la línia costanera...– i apunta la necessitat d’abordatge polític i d’assessorament expert –el mateix estudi de la UPC, i els que siguin pertinents– per definir una estratègia de país. Totes les decisions que afecten el territori són material molt sensible. Restaurar un i altre cop el litoral per mantenir-lo tal com el coneixem un cop l’hem modificat –170 km més de costa que fa mig segle– no justifica continuar ficant diners en un sac foradat. Més aviat exigeix solucions estructurals allà on siguin possibles i, per a la resta de casos, valentia política per destinar els recursos en la línia d’ajudar a la reconversió i diversificació de l’activitat econòmica més enllà del model de turisme de costa.