Articles

Tutto. Luciano Pavarotti, tenor

De tu a tu

És coneguda la llegenda aquella que diu que, poc després de treure el disc Tutto Pavarotti, els admiradors et perseguien al crit de “Tutto, Tutto!”. No anaven tan desencaminats, els teus fans: tu has fet de tot, amb tothom, i a tot arreu.

Vas emergir d’una infantesa sòrdida, amb els únics caramels dels discos de Caruso, i vas lluitar de valent per enfilar-te als escenaris. Quan vas arribar-hi, no et vas conformar a ser un gegant del bel canto. Vas apostar per les masses.

La clau va ser entendre que poca gent aguanta 4 hores d’òpera, però que a tots ens agrada presumir a partir de cinc minutets d’ària.

Afegeix-hi els duets (els primers amb gent pròxima com Jaume Aragall, aviat amb ídols populars com Sinatra, Sting, Bono, Caetano Veloso), i ja tenim la fórmula Pavarotti, el que en diuen el clip de pòpera, que ha revolucionat la música clàssica.

La traca definitiva va ser aquella cosa dels Tres Tenors, que va arrencar a les termes de Caracal·la i que va esdevenir el primer best seller del gènere.

El teu mànager de sempre, quan us vau barallar, va publicar els teus draps bruts. Que si no sabies llegir partitures, que si eres vanitós, ignorant i capriciós com un nen (molt) grandet. Tot el que vulgueu, però a mi encara em treu la son el teu Nessun dorma de Puccini, un dels teus primers clips i, curiosament, el darrer que vas cantar.

Ara ja no hi ets, i pronostico que seguiràs despertant admiració. Perquè has sabut fer de Tutto.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.