L’economia com a prioritat

Segueixo atentament les discussions entre els diversos partits polítics catalans, que cada cop estan més allunyats dels temes laborals i fiscals. No crec, sincerament, que la diferència entre un partit de dretes i un d’esquerres sigui la conveniència o no del casino Hard Rock a les terres tarragonines. Els economistes sempre hem dit que resultava més fàcil posar-se d’acord en temes econòmics que no pas en els polítics quan es tracta d’enfrontaments entre els partits de diferent orientació. D’aquí que la Unió Europea es proposava posar els temes fiscals i laborals com a pas següent a la unificació monetària entre els països de la Unió. No obstant, tampoc en aquest terreny s’ha avançat i ara ens trobem amb una Unió Europea que té una moneda única però amb uns sistemes fiscals i laborals ben allunyats.

M’interessaria destacar que per a un lector no especialitzat resulta cada cop més difícil adonar-se de les distincions reals entre els diferents partits polítics, i especialment pel que fa a dretes i esquerres. Els sindicats tenen un programa i els patrons també. Els patrons s’adonen que han de cedir en alguns punts de les seves demandes, mentre que les classes treballadores s’adonen que poden guanyar terreny en temes com els sous, la legislació laboral o la fiscal.

Cada cop més em sembla indispensable definir públicament els programes de cada partit en els seus punts bàsics, més que en les discussions sobre el Hard Rock. Els lectors tenen tendència aleshores a definir el seu vot per les simpaties o antipaties que desvetllen en ells els representants dels partits. A vegades el vot el decideix per una definició de segon o tercer ordre d’un polític, que poca relació té amb els principis generals del partit al qual representa.

Si les discussions es plantegen a alt nivell, com per exemple sobre les virtuts del capitalisme o del socialisme, no arribarem a un acord, ja que es tracta de punts que defineixen els partits i que no coincidiran mentre aquests es mantinguin. En canvi es pot arribar a acords sobre temes fiscals i laborals tal com es proposava la Unió Europea.

Em sembla que els votants tindrien dret a explicacions més clares que potser formen part dels programes de cada partit però que poca gent se’ls llegeix, però en canvi els polítics es dediquen a discussions inacabables a les Corts o al Senat molt sovint acabades amb insults o expressions no agradables equivalents als primers.

Demanaria que els debats polítics prescindissin dels insults, o de retrets entre uns i altres. Que diguin el que han de dir i no pas estar negant el que han dit els altres. Així no s’aclareix res. Es veu ben clar en les acusacions mútues sobre corrupció. Tant el PP com el PSOE en tenen, de manera que es poden anar atacant mútuament. El nivell dels debats polítics no està a gaire altura i tampoc ho està quan es tracta d’economia.

Defenso l’economia i per tant defenso els programes ben precisats de les dretes i les esquerres. Això permetria als votants saber a qui i per què voten. És el cas de les properes eleccions catalanes.