Keep calm
Vilaquè?
Vilablareix és un poble gairebé ominosament tranquil de 3.500 habitants, a un cop de pedra de Girona ciutat. Ningú diria que per la ràdio municipal –l’estudi de la qual està ubicat al galliner d’una antiga masia– hi han passat gairebé tots els polítics, escriptors, músics, artistes, periodistes i esportistes de renom d’arreu dels Països Catalans, des de Carles Puigdemont fins a Txarango passant per Màrius Serra i desenes i desenes més. No només això, sinó que Ràdio Vilablareix té més seguidors que alguns programes de Catalunya Ràdio o RAC1: uns 40.000. Tot plegat va començar fa més d’una dècada quan el municipi estava buscant algú per dirigir una ràdio local i en Dídac Romagós, un jove vilablaretenc, va acceptar el repte, tot decidint, des del principi, de fer una programació ben pròpia. Així mateix, a més de fer els programes de rigor dedicats al dia a dia del poble, Dídac posa música només en català –des de la Nova Cançó fins als grups emergents– durant les llargues hores quan no hi ha cap veu parlant; i aquesta oferta musical s’ha convertit en un èxit rodó. I l’altra clau del seu èxit, és clar, són les entrevistes amb els convidats esmentats, que el Dídac prepara minuciosament (a més de fer de tècnic de so, de productor, de noi dels encàrrecs, etc.). I com és que aquest únic empleat de la ràdio d’un petit municipi hagi aconseguit tants convidats importants? Perquè insisteix molt, però molt. De Vilablareix estant, és l’únic recurs que li ha quedat: insistir repetidament fins que la patum de torn digui que sí. Una vegada, precisament, un convidat d’aquests, ja assegut davant el micròfon, li va dir: “Saps que pots ser molt pesat?” I el Dídac li va replicar: “Sí, però tu ets aquí.” Una resposta incontestable del cap solitari d’una ràdio que ha aconseguit xifres d’audiència que ja són l’enveja de bona part de les altres emissores del país. Perdó, dels Països.