Regidor de carrer

L’ajuntament de Màlaga ha creat una nova i curiosa figura municipal: el “regidor de carrer”. La seva tasca és ben clara: passejar pels carrers de la ciutat per tal de descobrir sobre el terreny els problemes –grans o petits– que hi hagi als barris. Podrà anar acompanyat pels tècnics municipals i sense pèrdua de temps disposar la correcció dels defectes.

Són els defectes i els problemes que molts ciutadans veiem, caminant amunt i avall, i el coneixement dels quals triga molt a arribar a un despatx de l’ajuntament. Ignoro si el regidor malagueny té unes atribucions específiques, però penso que el que convé és que no en tingui cap. L’especialització de la responsabilitat fa que un guàrdia es dediqui a multar cotxes i no s’adoni que a la vorera hi ha un sot o un forat perillós per als vianants. I potser hi ha un altre guàrdia que té la missió d’observar aquestes coses, però no formi part de la seva funció denunciar-ne d’altres.

La fórmula del regidor de carrer sembla molt interessant, perquè d’una banda li dóna una responsabilitat general, i de l’altra fa que l’apliqui a l’observació d’una realitat molt concreta. No té res que el limiti, i això significa el primer intent de trencar el cercle viciós de la burocràcia: “sí, sí, vostè té raó, però no em correspon a mi de resoldre-ho”.

En la pràctica pot ser un càrrec terriblement feixuc, sobretot si el regidor de carrer no passeja d’incògnit. Es pot produir allò que, en llenguatge judicial, es diu la “busca i captura” del regidor de carrer. “L’han vist passar fa cinc minuts pel carrer de dalt…” Les infinites i personalíssimes reclamacions de la gent podrien esguerrar el projecte; qui resistiria la temptació de poder plantejar a l’“autoritat”, cara a cara, la seva protesta o la seva simple opinió? La passejada es convertiria automàticament en un viacrucis, amb tantes estacions com porteries.

No estic segur, doncs, que la idea sigui viable, encara que en teoria sigui tan engrescadora. I no cal dir que en una gran ciutat un sol regidor de carrer és un pur simbolisme.

Potser l’antiga figura de l’alcalde de barri es podria actualitzar amb aquesta nova intenció, sempre més positiva que aquella expedició de certificats de bona conducta atorgats a perfectes desconeguts. I no sembla que sigui necessari inventar res des de dalt, si tenim en compte que aquest impuls de millorament ja neix des de baix. Penso, és clar, en les associacions de veïns, que s’hauria d’afavorir al màxim en l’exercici de la seva funció cívica.

Sigui com sigui, cal cercar fórmules més àgils que el tradicional “registre d’entrada” de peticions, instàncies i denúncies a l’ajuntament. S’han de crear canals ràpids i senzills de comunicació que permetin de corregir una sèrie de defectes que la gent del barri coneix perfectament. Si es dona prou autoritat als veïns, cada ciutadà s’acabarà convertint en un vocacional “regidor de carrer” i augmentarà la consciència de la responsabilitat col·lectiva, que prou falta que ens fa.