Poemes esportius

Un dia vaig pujar a les oficines de l’AVUI, i en Ferran Solà s’alçà de la seva taula per dir-me alguna cosa. Jo vaig pensar que em parlaria d’algun aspecte administratiu, que era la feina que ell hi feia. Però, amb gran sorpresa per part meva, em posà a les mans un feix de papers i em digué: “Mireu, Espinàs, he fet aquests versos de tema esportiu… No podríeu encapçalar el recull amb algun comentari?”

Confesso que en aquells moments jo no sabia res d’en Ferran Solà, que era qui signava a les pàgines del nostre diari amb el pseudònim de “Bernat Pescaire” comentaris sobre aquest tema, i a través dels versos vaig descobrir l’existència d’un home que no tan sols era un gran esportista i un perfecte dominador del llenguatge, sinó un gran home.

Aquells versos han aparegut publicats ara per Editorial R M amb el títol El llibre dels poemes esportius i el subtítol “Trobes a l’esport català”. Inclou dibuixos de Narcís Comadira i l’edició és feta amb amor.

Ferran Solà ha mort abans de l’aparició d’aquest volum. “Els poemes esportius” han sortit just per la festa del Llibre, i l’amic Solà, doncs, no haurà tingut el goig de veure imprès allò que li feia tanta il·lusió. Amb quina desconsideració la vida tracta sovint la bona gent! Quan en una llibreria una noia que treballa a l’AVUI, amb la qual vaig coincidir –Montserrat Parés–, em va dir sorpresa i commoguda: “Mira, ha sortit el llibre d’en Solà!”, ens vam quedar desconcertats, com qui presencia una incongruència. ¿Com és possible que surti el llibre si en Solà no hi és? Tot seguit, però, obrim el volum i hi trobem un ex-libris inconfusible, l’ex-libris d’en Solà: un peix amb les quatre barres a l’aleta caudal.

M’he tornat a llegir els versos, és clar. És un llibre que no té precedents entre nosaltres, i probablement en cap de les literatures en d’altres idiomes. Hi ha una gran part de poemes dedicats als esports de muntanya i una altra als esports aquàtics, dues arrelades vocacions de Ferran Solà. Però ja em direu si no és absolutament nou trobar una llarga col·lecció de poemes dedicats al rugbi, al bàsquet, al tennis, al ping-pong, al golf, al ciclisme, a la gimnàstica, etc. No us penseu que es tracta cada esport com un pretext simbòlic. La precisió descriptiva d’en Solà és extraordinària i va lligada al seu profund coneixement de l’esport. Això li permet, per exemple, d’escriure un poema sobre el penal o sobre el “massé”, que comença així: “A l’angle malèfic / hi ha hagut reunió. / Les boles es toquen / gairebé amb unció. / Unes mans aixequen / l’arma en vertical, / apunten amb ciència / la bola, per dalt. / Amb un tret sequíssim / pica en el marfí…” etc.

El llibre presenta també un resum històric de cada esport. Penso que aquest llibre –“dedicat als esportistes del meu país”– no pot faltar en la biblioteca de cap de les nombroses societats esportives de Catalunya, i que el nom de Ferran Solà podria lligar-se a alguna iniciativa esportiu-cultural que totes les societats i tots els clubs podrien patrocinar solidàriament.