Un món malalt

Pensava l’escriptor indi Jiddu Krishnamurti que no és indici de salut estar ben adaptat a una societat profundament malalta. L’hindú d’intel·ligència privilegiada també explicava que el tot no es pot entendre des d’un únic punt de vista, que és el que intenten amb les arts d’un sàtir els governs perversos, les religions organitzades i els partits autoritaris. La por a què estem sotmesos per davant i per darrere ens corromp l’intel·lecte i això és una de les causes de l’egolatria actual. I de l’egoisme i la manca d’empatia. La disciplina a què està sotmesa la humanitat edifica murs al voltant que porten el nom del maleït Sistema. Aquesta dictadura sempre és exclusiva i sempre provoca conflictes. La disciplina no condueix a la comprensió, a la qual s’arriba mitjançant l’observació i l’estudi, sense cap mena de prejudicis. Vivim en un món malalt; això és una evidència trista. Vivim cansats, desmotivats, fumigats i alterats pel vol d’una mosca. Vivim per viure, respirem aire contaminat i mengem merda. El món emmalalteix per culpa nostra i encara ens espolsem la responsabilitat com si fos caspa transitòria o psoriasi poc recurrent. En què s’ha convertit la societat? No parlo de mirar el TN i tancar al cap de cinc minuts mentre t’aixeques capcota i marejada a deixar el plat encara mig ple a la cuina. Tampoc dic de fer scroll a X o a Instagram i cagar-te en tot el cagable. Parlo d’observar i de queixar-te, amb sentit crític, tot el que t’envolta i dispara sentit crític i actuar, en la mesura del possible, sobre aquesta malaltia col·lectiva sense nom que està contagiant tot déu.