Gràcies, Gemma!

Gemma Geis, exconsellera del govern i ara vicealcaldessa de Girona, ha estat víctima d’un cas de discriminació lingüística a la Universitat de Girona, el que demostra un cop més que encara cal militar en la defensa de la llengua i enfrontar-se a les rígides estructures de defensa de l’espanyol que anys i anys de repressió han mantingut intactes. El seu exemple ens inspira, però alhora mostra l’enorme distància que encara hem de recórrer els catalanoparlants per poder veure respectats els nostres drets lingüístics. Perquè la catalanofòbia que ha patit la Gemma Geis és arrelada, secular i ningú dels qui ha governat Espanya no ha tingut cap interès a revertir. El maltractament al qual se la va sotmetre és un escàndol, però ella ha demostrat que té capacitat per vèncer resistències; en tot cas, ningú no hauria de veure’s forçat a haver de confrontar-se a poders establerts per defensar el seus drets lingüístics, i encara menys haver de patir una greu vexació pel fet de fer-ho. S’ha de començar a dir prou. Els catalans hem de tenir els mateixos drets lingüístics que tenen els espanyols o els francesos; hem de poder fer vida normal en català sense haver de patir. Abaixar el cap no és una opció, i la Gemma Geis ho va demostrar. I en fer-ho, ens ha representat a tots. Moltes gràcies, Gemma!