Girona, comunitat inclusiva

Dimarts de la setmana passada, Lluc Salellas, alcalde de Girona, va acceptar en nom de l’Ajuntament el compromís d’adherir-se a declaració Girona comunitat inclusiva i per la vida independent a la comunitat. Ho va fer en el decurs d’un acte al Saló de Descans del Teatre Municipal, absolutament ple, en què també va intervenir la regidora de Ciutat que Cuida, Gemma Martínez Vilagrasa, i amb la presència de la vicealcaldessa Gemma Geis i de diversos regidors de Junts, ERC i el PSC i de l’exalcaldessa Madrenas, Què és la declaració Girona comunitat inclusiva? Un primer pas que es fa des de la ciutat, la primera a adherir-s’hi per respectar el dret a viure en forma independent de totes les persones, també aquelles amb discapacitat i amb necessitat de suports. Hi van participar la professora de la UdG Pili Monreal: Pol Figueras, de la Fundació Support-Girona, i també Susanna del Olmo i Óscar Navarro, locutors d’Em patina l’embrague, programa de Ràdio Salt de la Fundació Drissa, que van fer la lectura de la declaració.

Tot va néixer amb la iniciativa Support-Lab Vital pel dret a viure en forma independent, un espai d’aprenentatge i transformació social amb l’objectiu de promoure condicions comunitàries més inclusives per a les persones amb discapacitat i aquelles que necessitin algun tipus de suport. Tot plegat per donar compliment a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per les Nacions Unides el 2006 i ratificada dos anys després per l’Estat espanyol.

Què vol dir tot això? Doncs que les persones amb discapacitat puguin ser un més, puguin decidir com i on volen viure, determinar quins suports volen rebre i, en definitiva, ser ciutadans en igualtat de condicions que la resta. El concepte de discapacitat ha d’evolucionar –en molts sentits ja ho ha fet– del model biomèdic al model social. Ho diu la llei i ho explicita la Convenció de les Nacions Unides en el seu preàmbul. La discapacitat no rau en les deficiències de les persones sinó en les barreres, en les actituds de tot l’entorn, en les condicions polítiques, socials i econòmiques que impedeixen a les persones la participació plena i efectiva en la societat, com si fossin un més, perquè són un més amb les mateixes obligacions i els mateixos drets. I aquí els mitjans de comunicació hi tenim un paper fonamental. L’avenç cap a una consciència ciutadana inclusiva en salut mental i discapacitat és clau perquè puguin assolir el dret a viure en forma independent a la comunitat. Tenir experiències amb les persones amb discapacitat ajuda a explicar què els cal i quins són els seus drets. Cal conscienciar la ciutadania sobre el que implica la discapacitat en la seva globalitat incloent-hi la discapacitat psicosocial. Per això el llenguatge és molt important, perquè constantment cal fer pedagogia per donar a conèixer la realitat de les persones amb discapacitat i mostrar els reptes que afronten per poder dur a terme una vida independent i en la comunitat i, com a societat i com a ciutat, identificar i dur a terme les accions necessàries per garantir a les persones els seus drets. Girona és capdavantera i cal felicitar-se, però la feina comença ara.