Tor, com un conte a la vora del foc

Carles Porta (Vila-sana, 1963) s’ha fet a bastament popular per la sèrie Crims, a Catalunya Ràdio primer i després a TV3, i per les diverses versions que se n’han fet a les plataformes televisives. D’això n’han derivat molts llibres i, segurament, en sortiran molts més amb les trames que ja està preparant el seu equip. Però si una feina l’ha marcat ha estat sens dubte tot el relacionat amb Tor, la muntanya del Pallars Sobirà, un municipi fronterer amb Andorra on es va produir un conflicte per la propietat de la muntanya que dura més d’un segle i que va provocar tres morts que van ser la base d’un 30 minuts memorable i que va culminar amb el llibre Tor. Tretze cases i tres morts, editat per La Campana el 2005. Ara Carles Porta publica Tor. Foc encès, la culminació de la història, i també presentarà aquesta setmana Tor una sèrie de vuit capítols d’una hora de durada que s’emetran per 3Cat a partir del 29 d’abril. Una sèrie, on explica els vint-i-set anys d’investigació del cas com si fos un conte a la vora del foc i que les plataformes televisives es disputaran perquè els productes de Porta són sinònim d’èxit.

Aquests darrers mesos Carles Porta ha anat de bòlit. Amb el llibre i el documental. Tant una cosa com l’altra són “la seva història”, el més fidel que considera que va passar a Tor. Una història truculenta, que alguns consideren del Far West i que va enganxar l’audiència televisiva i va ser un èxit editorial amb múltiples edicions, la darrera la tardor passada. Ara culmina amb el que sembla que és la història definitiva. Molta gent va quedar enganxat amb la història de Tor, del municipi d’Alins, i de personatges com Jordi Riba Segalàs, Palanca, i els seus esbirros. I de la muntanya i de la sociedad de condueños creada el 1896, d’on ve tot l’enrenou. Hi van deixar la pell dos guardaespatlles de Palanca i Sansa, el 1995, llavors únic propietari. Ara la muntanya torna a ser comunal. Entremig, històries de contrabandistes, la voluntat de fer una estació d’esquí, una carretera de terra i un poble que queden colgats de neu a l’hivern i un camí per al contraban que es troba, quan trepitja Andorra, una carretera de set metres d’amplada asfaltada.

És la gran història de Carles Porta, lleidatà d’adopció i ara gironí de residència, tot i que ha deixat el pis de Girona i la casa al poble per estar prop de l’estudi de Barcelona on acaba de muntar la sèrie. El llibre actual té tres parts. La història, on es donen prou pistes perquè cadascú triï el que va passar, o sigui qui va pelar Sansa. També s’hi troba un making of de la sèrie i molts documents. Al final, tot i que molts protagonistes ja són morts (Cerdà, president de la societat; Rubén Castañer, el promotor de la no nada estació d’esquí; Palanca, Antonio Gil José...) Porta dona claus d’interpretació. I tot fa tuf de contraban. Com diuen a la zona, hi ha contrabandistes professionals, que paguen i no volen cap soroll, i d’esporàdics, més perillosos.

Carles Porta no signarà llibres per Sant Jordi ni farà més presentacions que la de la sèrie i el llibre. Té feina, però se’l veu satisfet perquè tanca la història de la seva vida professional, sempre lligada a Tor. Qui ha vist la sèrie diu que és una meravella.