De banderes, himnes i monedes
Per això trobem encara barres “catalanes” en molts escuts del que era el nord de l’imperi
Podria ben ser que les barres catalanes siguin més antigues del que ens pensàvem. Sembla probable que el mite de l’emperador Carlemany pintant l’escut amb la sang de Guifre el Pilós tindria un fonament històric. Segons sento explicar, l’emperador havia rebut els colors del papat (abans que es canviessin pels actuals groc i blanc) i després els hauria atorgat als territoris que li eren fidels. Per això trobem encara barres “catalanes” en molts escuts del que era el nord de l’imperi, la marca del nord, com la Marca Hispànica.
Que els colors del casal de Barcelona i el que representaven eren l’arrel i la base de tots els drets dinàstics ho evidencien dos fets: quan l’emperador Carles V abdica de tots els seus títols en favor del seu fill Felip II, es queda només per a ell el de comte de Barcelona. Molt més tard, quan Joan de Borbó renuncia a la corona d’Espanya a favor de Joan Carles I, es queda també amb el títol de comte de Barcelona. No pot ser casualitat.
–Ep, n’està segur, de tot això?
De l’origen carolingi i papal de les barres, ho sento, però no. És tan possible aquesta com altres explicacions. Però em sembla prou lògica i entenedora. De l’amor dels reis al comtat, sí. Indiscutible. Però no volia pas parlar d’això.
–L’escolto.
Fa una colla d’anys algun professor ens va fer observar que Espanya havia adoptat de Catalunya tres dels símbols més importants: la bandera, la moneda i... vaig entendre l’himne. Bé, la bandera és evident. El fons d’or amb els pals de sang. De les naus catalanes a la marina espanyola, de la marina espanyola a la monarquia. La moneda –parlem de la pesseta– era moneda catalana, fins que el ministre Laureà Figuerola, després de la revolució la Gloriosa, del 1868... Primera República. I fins a l’euro. Pel que fa a l’himne...
–La Marxa Granadera.
Exacte. El seu primer esment apareix el 1761 en el Libro de la ordenanza de los toques de pífanos y tambores que se tocan nuevamente en la infantería, compost per Manuel de Espinosa. No li trobo cap connexió amb Catalunya. Algú em pot ajudar?
