La gestió és una trampa

Les nacions sense estat com la nostra o fan polítiques de construcció nacional o desapareixen. Tots els qui es presentin per dirigir-les només amb la idea de gestionar bé, encara que tinguin bones intencions obren la porta a la desaparició. Ara que venen unes noves eleccions anticipades a Catalunya –la darrera legislatura que es va esgotar va ser la 2006-2010– tothom intenta fixar quin serà el marc general, és a dir, definir la pregunta que indiqui de què van aquestes eleccions. Gestió o reivindicació; girar full o confrontació són alguns dels arguments que els partits han mostrat per mirar de portar l’aigua al seu molí. Per mi aquestes eleccions van de si deixem l’Estat, Barcelona i Catalunya en mans del PSOE. Perquè per a la construcció i defensa de la nació catalana una etapa de poder absolut del PSOE seria molt crítica. La victòria del poli bo. Hi ha una metàfora, que tothom que la diu cita com a font el conseller Mas-Colell, prou il·lustrativa. Breument: un representant d’una família molt pobra, molt nombrosa i que viu en un espai molt petit va a demanar ajut a un savi perquè en aquelles condicions no podran subsistir. “Compra una cabra i torna a veure’m d’aquí a un temps”, diu el savi. La situació familiar empitjora greument. Torna a ser moment de visitar el savi. Aquest s’interessa per com va tot. “Fatal.” “Ven-te la cabra i torna a veure’m d’aquí a un temps.” La cosa acaba amb un “ara que ja no tenim la cabra estem millor”. La cabra és la repressió. L’amnistia és la venda la cabra. La gestió és la trampa de conformar-nos amb la situació que ens va fer sortir al carrer per dir que ja n’hi havia prou. Realment sense repressió estarem molt millor, sí. Però compte. La gestió dels darrers temps del govern de la Generalitat no ens pot fer sentir orgullosos. S’han fet coses malament i en alguns àmbits hem tocat fons. Cert. Però quan els que manaven eren molt bons també van dir que ens calia un estat. No compreu la cabra ni la trampa.