Lletra petita
Continuem
Les paraules que van emprar els líders estatals fa 10 anys per descartar la consulta que els diputats Herrera, Rovira i Turull els van proposar al Congrés, podrien ben bé ser les utilitzades dilluns pel PP per desacreditar el “troleig” del president Aragonès al Senat sobre el referèndum, o les d’ahir del govern de l’Estat sobre la mateixa qüestió, o fins i tot les que empren per esquivar un millor finançament o l’adequació de les grans infraestructures.... Els “La sobirania espanyola correspon a tots els espanyols... De res serveix vestir les reclamacions de calor popular... A la Constitució no hi cap... Als delinqüents, se’ls persegueix i se’ls deté” de Rajoy, Rubalcaba i Díez segueixen vigents. Aquest diari titulava “Continuarà...” i editorialitzava que el cop de porta del 2014 ens facultava a intentar-ho d’una altra manera. D’allà va venir el 9-N i l’1-O, i l’amnistia per la qual encara en depenen les legislatures catalana i estatal. Vàrem continuar, i amb el temps ens hem adonat que no n’hi ha prou a assolir una majoria independentista al Parlament, ni tirar pel dret amb un referèndum no pactat amb l’Estat que el persegueix encara. D’aquí els intents preelectorals del president de pactar-lo ara que l’aritmètica –però en cap cas la convicció política del PSOE– ho faria factible. No cal recordar les paraules de Sánchez descartant-lo. L’independentisme no surt del bucle, i per això tanta divisió de llistes pel 12-M. Però l’Estat comença a veure també que la qüestió catalana està per resoldre. La repressió ha empetitit la qüestió, preocupacions globals com ara la pandèmia la van arraconar, però acaba surant. Perquè l’estira-i-arronsa competencial no resoldrà la voluntat de decidir sobre l’autogovern. No sembla que el 12-M hagi de clarificar el bucle, més aviat potser hi inclourà plenament la governabilitat de l’Estat. Perquè cada cop més s’adonen que la persecució policial, primer, i ara ja judicial no resol la qüestió. Més i tot, la complica, i l’exporta a tot l’Estat, quan la judicatura qüestiona el legislatiu, per exemple, amb l’amnistia.