Parar-los els peus

Diumenge passat se’m va fer evident del tot que ja tenim a tocar la nova campanya electoral, la del 12-M. Per a desgràcia meva, em vaig topar amb un grup de gent propera a Vox que empastifava diversos espais de la ciutat amb cartells protagonitzats per Pedro Sánchez o Salvador Illa acompanyats en els dos casos per Carles Puigdemont en què s’acusa el PSOE/PSC de traïdor. I en alguns d’aquests indrets, els cartells estaven rematats amb un “A la presó!”. Els de l’extrema dreta ja hi tornen a ser amb els seus discursos d’odi, de rancúnia i buscant l’enfrontament. Haver de sentir segons què de la boca de segons quins personatges és esgotador, de manera que no ens ha d’estranyar la reacció generalitzada de la població de cansament davant d’una nova contesa electoral que, a més, ve precedida per la suspensió d’uns pressupostos que, en matèria social, d’educació i de sanitat, eren prou bons per al conjunt de Catalunya. En aquesta ocasió, els partits hauran de redoblar esforços per fer arribar els missatges a l’electorat, convèncer-los que paga la pena apostar per ells i fer-los aixecar del sofà per anar a dipositar el vot. I si no se’n troba cap altra, una bona raó per mobilitzar-se és intentar parar els peus tant com puguem a les formacions de caràcter feixista.