Som 10 milions
L’os del Pirineu i un documental oportú
El programa Sense Ficció de TV3 va emetre la setmana passada el documental Qui va matar Cachou?, al voltant de la mort per enverinament, l’any 2020, d’en Cachou: un os bru jove i vigorós, nascut al Pirineu i fruit de la reintroducció iniciada a mitjans dels anys noranta. El documental és excepcional: no només com a exemple de bon periodisme d’investigació, amb una feina ingent de documentació i una gran quantitat de protagonistes i testimonis de qualitat explicant-se per primera vegada davant de les càmeres, sinó també pel ritme i la narrativa audiovisual utilitzada, que converteix el treball en un true crime que pot comparar-se amb els que triomfen a les grans plataformes. És obra de la productora osonenca La Kaseta, amb la direcció de David Fonseca, i el seu impulsor, guionista i presentador ha estat el periodista Josep Maria Flores, molt conegut d’aquesta casa perquè va desenvolupar bona part de la seva vida periodística en aquest diari, fins al punt de convertir-se en un dels periodistes de successos més hàbils, intel·ligents i ben informats d’aquest país. En Flores ens va deixar prematurament el novembre passat, i veure’l ara entrevistant ramaders, policies, investigats, agents forestals, biòlegs, advocats i molts altres protagonistes del cas ha estat, per a molts dels que el vam conèixer, admirar i estimar, un impacte dolç i dolorós alhora. El documental també ha estat, per tant, un homenatge al seu periodisme vital, genuí, un periodisme que parlava contínuament amb tothom buscant els fets i reconstruir-los en el relat, que es movia a buscar la notícia allà on sigui, fins a la muntanya més inaccessible si feia falta, que sabia veure on és el tema malgrat que a la resta de la gent li passés desapercebut o l’hagués oblidat, i que hi posava la banya un cop i un altre fins poder-lo mostrar finalment com qui explica una història apassionant.
Perquè, realment, la història de Cachou i de la reintroducció de l’os al Pirineu ho és, d’apassionant. Jo mateix vaig tenir l’oportunitat d’endinsar-me en aquest cas amb un reportatge que vaig publicar en forma de crònica novel·lada, gràcies a la generositat i la paciència de l’editora d’Angle Editorial, Rosa Rey. Cachou representa el xoc entre dues mirades sobre el país i el Pirineu, sobre la humanitat i una natura que ens manté vius, però de la qual a vegades ens hem hagut de defensar. El cas Cachou, a més, posa sobre la taula la relació entre l’Aran i Catalunya, i també entre les noves sensibilitats proteccionistes i les activitats econòmiques tradicionals que també ens agradaria protegir.
El documental, complet, equilibrat i ben treballat, arriba en un moment molt oportú, a les portes del judici d’un cas que ja començàvem a oblidar, que ha enverinat el Pirineu i que ens obliga a repensar bé les estratègies per aconseguir la millor convivència entre els humans i la natura que ens acull.