La decisió de plegar

Com vaig escriure l’endemà de la presentació d’Elna, tinc el vot decidit. El 12-M la meva papereta serà per a Puigdemont. No faré palletes entre totes les opcions independentistes per més que uns i altres ens hagin fet vinclar la carcanada repetides vegades pel trist premi d’avançar una mica el del costat en la cursa pel poder autonòmic. Seria votar per raons del passat, i voto sempre per esperança del futur. Després de repassar, això sí, quines caques hem trepitjat en temps recents. Puigdemont ha enunciat ja ara la decisió de plegar en diferents situacions que es poden donar el 12-M, i li ho trobo bé. Plegarà si l’electorat el rebrega. Plegarà si l’aritmètica parlamentària resultant no li permet ser investit. Plegarà si hi ha dues aritmètiques parlamentàries possibles i els actors potencials l’arraconen a ell i opten per investir l’altra opció. De moment caldrà veure si plegarà si això no s’acaba el 12-M. És possible que Puigdemont guanyi però que no en faci prou, que no hi hagi alternativa i que la situació quedi bloquejada i tornem a tenir eleccions a la tardor. Entenc que si és el cas, Puigdemont ho tornarà a provar, per quarta vegada. Per a aquest supòsit també tinc el vot decidit. Repetiria papereta per Puigdemont. Fa vint dies que el 130è president centra la campanya, i l’anunci de plegar si no guanya ha tornat a fer-lo viral i objectiu de tot tipus de crítiques. Però en això també estic amb ell. Si no guanya ha de deixar pas.