Amb més exili no hi ha normalitat

El degoteig d’investigats per terrorisme del cas Tsunami que estan fent públic que s’han exiliat fora de l’Estat davant la pressa de l’Audiencia Nacional per reactivar el procediment ignorant la llei d’amnistia que està en l’horitzó, denota l’anormalitat institucional que es viu a l’Estat espanyol al voltant de l’independentisme. La cúpula judicial està accelerant la seva ruptura amb el legislatiu, obviant que tota democràcia representativa recolza en els seus electes i que la legitimitat del poder judicial es nodreix d’aplicar l’esperit del legislador i no pas de combatre’l. Ara que els primers exiliats comencen a divisar el final de l’anomalia, aquesta segona onada –ho han fet públic el diputat d’ERC Rubèn Wagensberg, el directiu d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó– desmunta el mantra de PSOE i PSC de pantalles passades i etapes superades. Mentre el poder judicial continuï retorçant el Codi Penal per tractar com terrorisme uns fets que són llibertat d’expressió –ni la fiscalia hi dona suport– amb l’objectiu que aquestes causes es vegin en terreny propici (Audiencia Nacional), mentre es vagin difonent per xats corporatius manuals per no aplicar una llei que no s’ha publicat al BOE i mentre alguns jutges administrin els temps per atemorir i dissuadir els afectats i que renunciïn a expressar-se i manifestar-se, la repressió continuarà viva, la inseguretat jurídica persistirà, la vulneració de drets serà evident i el temor a seure com a acusats en un judici polític estarà justificat. En contrast, la decisió de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE de donar la raó a Puigdemont i Comín sobre la decisió del Parlament Europeu de negar-los l’escó l’any 2019 és –a banda d’una esmena a la decisió del president d’aleshores, Antonio Tajani– un qüestionament en tota regla a la Junta Electoral Central espanyola, que va excloure Puigdemont i Comín de la llista d’eurodiputats electes perquè no havien anat a Madrid a acatar la Constitució, quan la seva única funció era comunicar els resultats. Si la sentència dels magistrats del TJUE va en la mateixa línia, implicarà una reculada més de la qualitat democràtica de l’Estat espanyol.