Lletra petita
De Nissan a Chery
“Val més que el capital xinès creï llocs de feina pagats a preu local per manufacturar íntegrament aquí que no pas que robotitzi una fàbrica per acoblar components d’allà
S’ensuma la fumata bianca a l’antiga fàbrica de Nissan (abans Motor Ibérica) a la Zona Franca. Als japonesos de Nissan –que s’hi van estar quatre dècades– els succeiran els xinesos de Chery en una curiosa associació de noms: el Nissan Cherry (fruit d’un acord amb Alfa Romeo) va ser el primer cotxe importat aquí pels japonesos el 1984. La qüestió, però, és si Catalunya i la seva escala de valors poden digerir que vingui capital forà –procedent d’un estat gens homologable a la UE en termes de drets universals– en una nova externalització del teixit industrial català. Parlant clar, si desplegarem la catifa davant l’arribada d’una gran corporació xinesa que ve a fabricar cotxes (100.000 cada any, segons el projecte de reindustrialització de la Zona Franca) i a donar feina a un miler de treballadors locals. No és res diferent al que va fer Nissan –ara propietat de Renault– al segle passat desembarcant, entre altres llocs, al Regne Unit i a Catalunya, exactament amb el mateix objectiu que té ara Chery: esquivar els aranzels duaners que la UE planteja de manera recurrent, en el cas del cotxes fabricats a la Xina pel factor de competència deslleial derivat dels costos de producció i les condicions laborals que regeixen al gegant asiàtic.
Podem enfocar la qüestió amb dues òptiques diferents. Cap em convenç del tot però, si pensem en clau d’estratègia industrial i d’ocupació, convindrem que val més que el capital xinès creï llocs de feina pagats a preu local per manufacturar íntegrament aquí que no pas que robotitzi la mateixa fàbrica únicament per acoblar components fabricats al seu país. L’alternativa –rebre’ls amb l’escombra del revés– no ho és per la inexistència d’un pla B genuïnament local que no ha sorgit en anys, i perquè equival a intentar aturar una ventada amb les mans. Si la indústria automobilística xinesa ha entès que desembarcar a la UE implica fabricar a la UE –acceptant els estàndards de relacions laborals i mercantils d’aquí, per descomptat–, ho acabarà fent a Barcelona, a Malta o a Badajoz. Tant per tant (i ja em tapo el nas), mirem de treure’n tot el suc possible.
