107 de 138

Els reformistes, que tan predicament tenen en algunes cultures, no acaben de fer forat per aquestes latituds a la vista del resultat que el tresorer de la Federació Espanyola de Futbol i adlàter del penques de Luis Rubiales ha obtingut. Els reformistes no han sigut mai la nineta dels ulls de les estructures d’estat. Amb les coses de menjar no s’hi juga, que deia l’àvia Neus. Vegeu el cas dels togats. La judicatura s’enquista en els òrgans rectors i no es mou ni es mena en anys. Les policies van fins i tot més enllà. Als costums endogàmics hi afegeixen línies paral·leles, siguin patriòtiques o xorissaires, perquè sempre els ha agradat doblar serveis i tenir brigades paralegals. Planyeu el pobre que un dia vulgui reformar el Tribunal de Comptes. Recordeu l’èxit de Roca Junyent al capdavant de l’operació reformista. I no oblideu que la feia de bracet amb Florentino! Un 77,5% dels avals no és ben bé un resultat a la búlgara, però quasi. Si es té en compte que a part de la proposta oficialista a la substitució de Rubiales a la federació espanyola, n’hi havia dues més i que el mínim que es necessitava era un 15%, la designació de Pedro Rocha com a únic candidat és a la búlgara, a la búlgara, a la búlgara. 107 avals de 138 vol dir que tots els cràpules que aplaudien el discurs de Rubiales dient que no dimitia són cràpules, cràpules i volen que la federació continuï a les seves mans. A les mans de cràpules. 107 de 138. Un 77,5%.