Factura: ‘quo vadis?’

Estan desapareixent les factures d’abans: amb logotip, timbrades, signades... En detriment de papereries, impremtes, dissenyadors gràfics, etc. Però en pro de l’ecologia. Poder facturar és símbol de progrés, de motor econòmic i de prosperitat. En el llibre de llengua i literatura castellana de l’editorial Vicens Vives de vuitè d’EGB, una joia de manual, hi havia un annex de models de documents administratius, que caldria ensenyar encara ara perquè no tothom els redacta correctament. I la factura electrònica no hi ha ajudat gaire, perquè no té un sol format estàndard establert. És un jeroglífic i un laberint per a l’emissor introduir les dades en els diversos camps. I si se n’han omès o estan mal identificades, és un maldecap per al receptor. La factura electrònica, a més, té una aparença totalment impersonal i anodina. Sovint s’utilitza una plataforma del país veí perquè teòricament és una de les que generen menys problemes, en detriment de la nostra llengua. I el document electrònic queda reduït a un simple codi alfanumèric. Un avorriment per als futurs arxivers i investigadors.