Tribuna
El president Aragonès i l’aeroport
En una recent compareixença, el president Aragonès ha explicat la seva proposta per a l’aeroport de Barcelona, que passa per reclamar la gestió i està basada en cinc objectius. Millors connexions, especialment per a vols de llarg abast, “el Pacífic a Àsia i a Amèrica”. El tren substituirà l’avió en distàncies curtes i mitjanes. Preservació dels espais protegits a l’entorn de l’aeroport. Minimitzar l’impacte acústic per a la població veïna a l’aeroport. No posar en risc l’operativa actual i futura del Port de Barcelona. Que Girona i Reus siguin aeroports complementaris del sistema aeroportuari català.
Els cinc objectius són lògics i coherents. La proposta es desplega a partir de la utilització de la pista interior de 3.300 m de manera independent de la pista mar, de 2.600 m, unes hores al dia durant els mesos de juliol i agost. És a dir, fer-la servir per a enlairaments i, donat el poc temps que s’operaria amb pistes independents, l’impacte sònic per a la població seria reduït. Hi ha certes qüestions que meriten una anàlisi aprofundida.
1) Si la carència important de l’aeroport de Barcelona de vols de llarg abast, més de 9.000 km, és un fet comprovat, es millorarà augmentant la capacitat de 78 a 90 operacions per hora, fent servir la pista terra per a enlairaments unes hores als mesos de juliol i agost? La necessitat no és augmentar la capacitat de l’aeroport, es poden transferir alguns vols de proximitat i low-cost a Girona i Reus per poder operar els de llarg abast, però és indefugible fer servir la pista interior per als enlairaments d’aquests vols i per tant generar més soroll a Gavà i Castelldefels, tant com més es faci servir.
2) Les indemnitzacions i mesures per reduir l’impacte del soroll sobre els habitatges veïns de l’aeroport a Madrid i Barcelona han estat grans allà i petites aquí. L’entorn urbà allà i aquí també és diferent: densitat alta d’habitatges, blocs de pisos allà, poble de Barajas, i cases unifamiliars i abundància d’espais exteriors, inclosa la platja, a Gavà i Castelldefels aquí. Aïllar l’exterior és impossible. Un canvi d’operativa augmentarà el soroll en funció dels avions que s’enlairin per la pista terra. Si l’aeroport augmenta els vols de llarg abast, que és el que es pretén, l’augment de soroll serà indefectiblement alt: la pista terra esdevé necessària. Si dels 4.000 habitatges afectats un 10% plantegen un plet a Aena, com va passar fa 20 anys, es pot paralitzar l’ampliació de l’aeroport. Un canvi d’operativa, després d’operar d’una altra manera 20 anys, serà raó suficient per autoritzar-la? Quan es varen presentar fins i tot denúncies penals contra els directius d’AENA, aquestes conduïren a canviar l’operativa prevista llavors per l’actual, que ara es pretén modificar per tornar a la proposta inicial. Si la raó per augmentar el nivell de soroll a l’entorn és un canvi d’operativa, AENA necessitarà bons advocats..., els que no va trobar fa 20 anys.
3) Si s’allarga la pista mar, el pla de l’àrea d’enlairament dels avions, un 2% de pendent des de l’extrem de la pista, ha de quedar lliure d’obstacles. AENA pretén allargar la pista mar cap al nord 500 m, això suposa una baixada del pla d’enlairament dels avions respecte de la situació actual de 10 m (500x0.02=10). Les grues actuals de 75 m d’alçària perforarien aquest pla i interferirien amb la trajectòria dels avions que s’enlairin per l’actual pista mar allargada. Les grues futures seran de 90 m d’alçària per l’increment de la mànega dels vaixells. Es crearà encara més interferència. Si no es vol afectar el Port de Barcelona, allargar la pista mar, ara de 2.600 m, per superar els 3.100 m, és inviable, encara que s’elevi la pista sobre el nivell actual per reduir la interferència. No és possible fer-ho més de 4 m. Per preservar l’operativa del Port, com reclama el president Aragonès, aquesta no pot ser la solució. És probablement per això que no n’ha parlat.
Els cinc objectius plantejats són difícilment rebatibles. La qüestió és donar-los una resposta acurada i realista que els resolgui. La pregunta, que fins ara ningú ha respost, és per què es vol fer una nova terminal satèl·lit amb una inversió de 1.000 M€ i no es planteja recuperar la T2, ara amb molt baixa utilització? El trasllat del mural d’en Miró a la T1 no respon a una voluntat de deixar-la inoperativa? El president ha dit que les solucions que s’implementin al Prat han de resoldre les necessitats de Catalunya i no el compte de pèrdues i guanys d’AENA. No respon aquesta nova terminal satèl·lit més a la segona qüestió que a la primera, tenint en compte que el 50% dels ingressos de l’aeroport provenen de l’activitat comercial, botigues i restaurants? La pregunta legítima, que algun ciutadà es pot fer és: però quina és la solució? No cal parlar-ne, és coneguda..., podria acabar imposant-se per reducció a l’absurd, que no n’hi hagi cap altra.