Suïssa

A El tercer home, film dirigit per Carol Reed, hi ha una frase cèlebre d’Orson Welles (això perquè es considera que va fer que la digui el personatge que hi interpreta: el nazi Harry Lime) que no em sembla gaire afortunada: “A Itàlia, en 30 anys de dominació dels Borja, hi va haver guerres, terror, assassinats. Però van sorgir-hi Miquel Àngel, Leonardo, el Renaixement. Per contra, a Suïssa van tenir 500 anys d’amor, democràcia i pau. El resultat va ser el rellotge de cucut.” Desafortunada sobretot per les seves conseqüències: se li ha donat valor de veritat i perviu en l’imaginari, de manera que de tant en tant algú la recorda com si digués una cosa definitiva sobre Suïssa i la relació causa-efecte entre la violència i l’art. En fi, ni Itàlia aleshores existia pròpiament. Ni s’ha de deduir que el terror dels Borja (o de qui sigui en els temps) possibiliti la dita genialitat artística. Ni s’ha de donar per fet que el rellotge de cucut va inventar-se a Suïssa: s’ho atribueixen a la Selva Negra alemanya. Tampoc els suïssos eren gent de pau tenint un exèrcit fort i temut a la mateixa època dels Borja. M’agrada més recordar que en una ciutat suïssa, Zúric, un grup d’artistes que van fugir i desertar de la I Guerra Mundial, en contra dels estats que duien la gent a matar i morir, va crear el moviment dadà subvertint les convencions artístiques i tota forma d’autoritarisme. Ho tinc present perquè, si hem de parlar de contradiccions o paradoxes, Suïssa és un paradís d’evasors fiscals i de tota mena de ricassos immorals, però també potser és el lloc d’Europa més segur per als que són perseguits per una justícia injusta i podrida. Salutacions respectuoses als catalans que s’hi han refugiat.