Sánchez, un Collboni?

Quan Illa diu que a ell li varen fer un Collboni i que no s’ha queixat, menteix per dues vegades. Com que en campanya no fan res gratuït ni sense contrastar, hem de suposar que ho fa conscient que alimenta la cerimònia de la confusió. Embolica, que fa fort, que deia l’àvia Neus. Una simple cerca als buscadors proporciona quantitats fenomenals de literatura sobre la qüestió. Illa, el 2021, quan va veure que guanyava però no manaria, va fer tres coses. Va reclamar respecte a la llista guanyadora, es va queixar pel cordó sanitari que li havien fet al PSC i es va refugiar en el muntatge del govern alternatiu. Però és que, a més a més, el govern Aragonès no era “un Collboni”. A Illa, que va guanyar les eleccions, com les anteriors les havia guanyat Arrimadas, com Feijóo ha guanyat les darreres espanyoles, el va arraconar del govern una legítima aritmètica del pacte, una investidura suportada per partits independentistes. No llegeixin, en això, que “un Collboni” no és una aritmètica legítima. També “un Collboni” és una aritmètica legítima perquè tothom interpreta el mandat que li dona el poble com creu que l’ha d’interpretar, i després es troba el que es troba. “Un Collboni” és que a la Colau la faci alcaldessa Valls i que a Collboni el faci alcalde el PP. Això és “un Collboni”. I és molt lleig i fa emprenyar molt. Però a Illa no n’hi varen fer cap. El govern Aragonès no ha sigut un Collboni com el govern Sánchez no és un govern Frankenstein.