El triplet electoral

Avui comença el triplet electoral amb les eleccions basques, que res tenen a veure amb les catalanes del 12 de maig ni amb les europees del 9 de juny. Tot es tracta d’anar a votar, però els comportaments i sobretot els objectius són ben diferents. És un encert que no coincideixin les dates. La campanya basca ha estat més pacífica que en altres ocasions, llevat del brètol que va ruixar amb un pot de gas els ulls del candidat del PNB i les insistències del PSOE a Bildu perquè el seu candidat, Pello Otxandiano, condemnés ETA, cosa que no ha fet amb l’argument que ETA no existeix. A grans trets, la campanya ha estat pacífica. Tot indica que hi haurà un pacte de govern entre el PNB i el Partit Socialista d’Euskadi i un augment de vots per a Bildu que no li serviran per tenir més poder. Sortirem de dubtes aquesta mateixa nit. Per a especulacions, les de la setmana vinent a l’enquesta del CIS sobre el 12-M català. Enquestes on guanyaran els socialistes i on JxC anirà al davant d’ERC amb un fort augment del vot del PP. Especulacions a tort i dret on s’albira que el maldecap seran els pactes electorals i, tal com s’està veient a la precampanya, ningú vol concretar res sobre aquest tema. Lluny queda quan, en una campanya, Artur Mas va anar al notari a certificar que no pactaria amb el Partit Popular. Ara, tal com estan les enquestes, ningú seria capaç d’anar al notari si no és per certificar que no hi haurà pactes amb Vox ni amb l’Aliança Catalana d’Orriols. Tot obert i tothom obert a admetre suport de tots els grups. Per a diferències electorals, les europees del 9 de juny. Augmenta l’interès electoral com també augmenten els aires de guerra davant els conflictes a l’Orient Mitjà i Ucraïna. Els partits, sobretot del nord, fan crides a rearmar-se. Una qüestió que fa oblidar l’Europa verda que fa cinc anys es pregonava des dels partits amb possibilitats de governar i que tot ha quedat a mig fer.