ETA i altres fantasmes electorals

Els partits unionistes solen treure fantasmes del bagul quan van quedant endarrerits en les curses electorals de Catalunya o del País Basc, perquè creuen que fent por a l’electorat aconseguiran frenar el vot de l’independentisme i de l’autonomisme menys dòcil. A Catalunya, la campanya no comença fins dijous vinent a mitjanit, però aquí ja fa temps que sabem amb quina mena d’espantalls provaran de fer recular el vot sobiranista. Amb una bona colla de dirigents polítics condemnats i inhabilitats pel procés o a l’exili, amb una persecució judicial que no s’atura i que ja compta amb més de 3.000 represaliats, amb un independentisme més dividit i polaritzat que mai i amb una amnistia que penja d’un cordill, no cal remenar gaire el bagul: la recuperació de la convivència serà el papu principal i la millor metàfora de la rendició que ens voldran encolomar.

Al País Basc el fantasma de la por és sempre ETA i ja es veia a venir que no s’arribaria al dia de reflexió d’avui sense que fes acte d’aparició, sobretot després que diferents sondejos hagin coincidit que EH Bildu podria ser el partit més votat aquest diumenge. Al PP i al PSOE, al cap de tretze anys que ETA va abandonar la lluita armada, encara els és imprescindible que l’esquerra abertzale pagui regularment un peatge de contrició. Es veu que tots aquests anys els sembla massa temps sense treure’n rèdit però, en canvi, troben que són pocs per reconèixer que van ser còmplices de la repressió sagnant contra l’independentisme basc i del terrorisme d’estat. Malgrat tot, el candidat a lehendakari d’EH Bildu, Pello Otxandiano, ha manifestat explícitament que no vol caure ni en la trampa d’humiliar-se reiteradament ni en la de reclamar reciprocitat en els penediments, perquè considera que aquesta actitud no facilitaria la reconciliació. Vet aquí per què els sondejos li són favorables.