El voraviu
Plouen dessaladores
Dotze a l’Empordà i una a Barcelona. Els hotelers de Lloret al·lucinen
Ho anunciava ahir i avui toca. Toca escriure del monument que es mereix la conselleria de David Mascort. Ara resulta que no vindran vaixells amb aigua de la planta de Sagunt com havien enunciat fa un parell de mesos. No la necessitarem, l’aigua de Sagunt. Ni l’aigua de Sagunt, ni els favors del govern Sánchez, ni la misericòrdia dels valencians. Potser el que acabarem necessitant serà aigua de València ben carregada de vodka i ginebra, això sí, cada vegada que convoquin roda de premsa. Però la de Sagunt no la necessitarem tant si plou com si no plou. A més, la que tindrem serà més barata. Un 40% més barata. Diuen. El govern i l’ACA feia dos mesos que deien als hotelers que un moment. Que no correguessin. Que això de les dessaladores s’havia de mirar ben mirat. Que no estava previst en la llei bo i que paguessin ells. De cop la iniciativa dels hotelers de Lloret és més sostenible i més barata que la dels vaixells de Sagunt, i passa el que havia de passar. Ara plouen dessaladores. Han plogut dessaladores portàtils i flotants. No pas una, com pretenien els hotelers de Lloret que volien omplir les piscines. De moment parlen de dotze o tretze, que trobo que és molt parlar. Dotze de portàtils per a l’Alt Empordà i una de flotant per al port de Barcelona. El que deia. Hem de pensar a fer un monument a Mascort, que ens demostra que quan el país els necessita, els polítics no s’estan de res. A Lloret al·lucinen!