Programador de confiança

Arribo a quarts d’onze de la nit del dissabte 13 d’abril a l’hotel on estic allotjada després d’un dia intens de veure espectacles a la Mostra d’Igualada i em comencen a arribar via WhatsApp una pila de missatges. Primer, m’espanto. Després de llegir-los, m’envaeix una alegria immensa. Són del públic del Teatre de Lloret que ha sortit de veure Mal de coraçon. Aquesta vegada no els he pogut acompanyar i em sento estranya. Com si els hagués abandonat. Aquesta vegada no hi era i hi soc sempre. I ells m’ho han fet saber. Ser-hi sempre forma part de la nostra feina. Els programadors acompanyem les companyies, és la nostra feina, però també acompanyem el públic, l’informem, l’assessorem i li demanem la seva opinió. I aquesta vegada no hi era, i han estat ells els que m’ho han fet saber igualment per altres canals. Quan van estrenar a Barcelona Mal de coraçon, no la vaig poder veure. A Lloret, tampoc. I he pogut veure-la finalment al Municipal de Girona. Ha fet gira a les comarques de Girona per Figueres, Bescanó, Lloret i Girona. Parlarem un altre dia de les gires i, malauradament, del poc circuit que tenen moltes obres. Però avui em centro en el públic. El públic que, allà on s’ha establert un vincle, quan no veu el seu programador comparteix el que ha vist d’una altra manera perquè s’ha establert un lligam. I això és rellevant que passi. A Girona, aquest lligam el trobem al municipal, i en municipis com Olot, Figueres, Porqueres, Banyoles i Celrà, entre algun altre teatre més. Al Teatre de Girona, en Pau Vinyals expressa al públic la seva alegria d’actuar al municipal, un teatre al qual anava de petit, quan somiava actuar-hi. Ha trigat a fer-ho, i això ens indica també que alguna cosa falla i que Elena Carmona hi comença a posar remei. Però allà on el públic ha vist Mal de coraçon, n’ha sortit ballant, content, ha gaudit d’una festa, d’uns immens karaoke que s’ha fusionat entre escenari i platea. El públic surt feliç del teatre, tal com em va comunicar el públic del Teatre de Lloret. Per què Mal de coraçon no fa gira per més llocs? Per què ens falta més públic en alguns espectacles? Les causes són múltiples i no s’arreglen fàcilment, però sí que us puc dir que, si dubteu abans d’anar al teatre, busqueu abans el vostre programador de referència, el vostre programador o programadora de confiança, i pregunteu-li, demaneu-li opinió i confieu-hi.