Una història per creure en l’amor

Tenia divuit anys quan es va quedar embarassada. Va tirar endavant, sola, amb aquella criatura. Bé, potser “sola” no seria el qualificatiu més apropiat perquè mai va deixar de sentir l’alè dels seus pares. Dona de vitalitat extraordinària i moral incorruptible, també va decidir que la seva joventut i les dificultats que se li presentaven no serien un fre per avançar amb rectitud i coratge. Volia cercar el millor camí per a la seva família, per al seu nadó, així que no s’ho va pensar dos cops i es va matricular en els estudis de tècnica d’auxiliar d’infermeria. Si hagués rumiat les dificultats d’estudiar amb un fill acabat de néixer, potser se li hauria esquinçat la valentia. Però amb divuit anys, malgrat ser encara a les portes de l’existència, ja havia tingut temps per aprendre que la vida és una màquina que mai no s’atura. I sobretot havia entès que el seu camí estaria marcat pel repte d’ajudar a créixer aquella criatura. Així que es va encaminar amb pas ferm cap a l’escola, sense sospitar ni de bon tros que allà descobriria la història d’amor més inesperada, amarada amb grans dosis de comprensió i protecció. Perquè allà va entendre que l’amor no està reservat només a les parelles que s’estimen amb bogeria. També hi havia molt d’amor en tot aquell equip de professionals del centre de formació que la va empènyer fins a aconseguir la seva fita i que li van permetre assistir a l’aula amb el nadó, tantes hores com fos necessari. En un dia com avui, 23 d’abril, en què a tots els racons del país se celebra el dia del llibre i la rosa però també dels enamorats, convé recordar que l’amor es pot trobar al lloc més recòndit i que el més habitual és que es presenti sota una forma ben diferent de la que sempre hem somiat.