El lector escriu

Supervisor

Aquesta és la traducció al català de l’expressió grega episkopos, que més tard va originar la paraula bisbe. Les primeres comunitats cristianes rebien periòdicament la visita episcopal que supervisava la integritat de fe i de costums que regnava en la corresponent diòcesi (paraula treta de les jurisdiccions administratives que configuraven cada província romana).

Durant les persecucions, eren les víctimes preferides de les autoritats perseguidores (primer, jueves; més tard, romanes). De fet, la condició de bisbe tenia, i continua tenint avui, el caràcter de plenitud sacerdotal i de successor dels apòstols, caràcter apostòlic mantingut en l’Església catòlica romana i també en les ortodoxes orientals, encara que algunes de les quals no reconeguin el primat de l’apòstol Pere. A banda de fets recents, la història ens parla de Charles Maurice de Talleyrand, bisbe, polític, diplomàtic i estadista francès, que va col·laborar no tan sols amb la Revolució, sinó també amb el règim contrarevolucionari posterior. Durant l’ocupació francesa a Espanya, va ser ell qui va aconsellar Napoleó Bonaparte que incorporés el Principat de Catalunya a l’imperi francès, fet que va tenir lloc durant un període de temps curt, i durant el qual el Diari de Barcelona es publicava en català i francès. Sembla evident que la passió política no li va fer perdre el caràcter de “supervisor”.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.