El despropòsit humanitari d’Europa

El Parlament del Regne Unit ha aprovat la deportació de migrants a Ruanda basant-se en una llei que considera país segur l’estat centreafricà per esquivar així el vet del Tribunat Suprem britànic a un intent anterior. Si pagar per desfer-se de persones ja és vergonyant, tampoc queda ben acreditat que Ruanda sigui territori segur –si pel Suprem no ho era al novembre, ara ho és?– ni que garanteixi una vida digna als nouvinguts i no una nova deportació a uns migrants als quals ni tan sols es respecta un dret tan elemental com el de ser escoltats. El govern de Rishi Sunak ja havia donat mostres de les seves intencions quan mesos enrere va fer agrupar els migrants en una fortalesa flotant –una autèntica presó– i ara insisteix a creure’s per sobre del bé, del mal i dels tribunals. El Regne Unit s’ha convertit en la punta de llança d’una involució ideològica global que només tolera la presència de migrants si treballen i consumeixen. El mateix acord recent de la UE sobre la immigració, en un nivell de crueltat no tan extrem, explora camins semblants quan preveu la possibilitat que els estats membres no acullin nouvinguts si a canvi paguen una multa. Pagar per no acollir és inhumà perquè equipara éssers humans a mercaderies i perquè segrega les persones i els seus drets en funció del seu origen. La gestió dels fluxos de persones és un dels grans reptes del segle XXI i, a diferència dels vinculats al canvi climàtic –per exemple–, ni tan sols s’ha afrontat. Segmentar els nouvinguts en funció de si se’ls reconeix o no el dret d’asil és pervers, sobretot quan són persones que fugen de conflictes bèl·lics o de la misèria provocada per l’espoli de recursos naturals practicat als seus llocs d’origen. En totes dues situacions, es tracta de persones en busca d’un futur que se’ls nega als seus llocs d’origen, amb una responsabilitat manifesta del primer món. Un cop culminat l’espoli, les colònies van ser abandonades i entregades a mans de règims corruptes i sanguinaris als quals el primer món ha continuat armant. A banda de revertir aquestes situacions quan sigui possible, l’assumpció de responsabilitat –i molt de mínims– per part d’Europa consisteix a gestionar els fluxos de persones de manera humanitària.