El diàleg del ribot

Segons el resultat del 12-M, ZP pujarà als cels o caurà als inferns. Entre la llei d’amnistia, el reconeixement al president Puigdemont, l’encarnació de l’Espanya que dialoga i els vídeos de les converses amb Guardiola que dormiten en un despatx de Roures, trobarem ZP a tota sopa de campanya. De padrins no n’hi falten. Roures. Folch. Carol. Ja és un número 1 del diàleg i ell se'n vanta i s’exhibeix com a tal. No dic que no. Sense un pèl de vergonya ni gota de memòria. Fa anys que treballa per la Catalunya Bambi com si no fos amb ell que va començar tot. Recordeu les catalanes del 2003? Dimecres 13-N. Palau Sant Jordi. Míting central de Maragall. “Apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya”, deia ZP. Recordeu? Ell no! Ell troba que tot va començar el 2010 amb la sentència de l’Estatut al TC. Creu que aquests han estat anys “de fractura seriosa, política, econòmica i social”, i la seva previsió (ja al juliol del 2021) era que “reconstruir això costi almenys quatre o cinc anys”. Ja no anàvem al famós xoc de trens i hi havia dos elements “fonamentals” per al retrobament. El primer, segons ell, era (juliol de 2021) que “els independentistes saben que la independència no és viable i que ho han d’interioritzar”. El segon, deia, és que “hi ha un govern disposat a prendre la iniciativa”. Diàleg, tant que vulgueu. Memòria i vergonya, cap. Esperem que el 12-M veiem que tampoc tenia visió de futur. O anem al diàleg del ribot, el seu!