Jo m’acuso... de terrorista! (2/3)

Actualment, el cas Assange va pel mateix camí de clam de protesta humanitària, amb 14 anys sense llibertat digna a Anglaterra, des del 2019 en presó preventiva, sense judici (justícia anglesa reial, no real), encara pendent d’extradició als EUA. Està acusat, sobretot, d’espionatge per la valenta publicació de documents secrets (al voltant de 400.000), entre el 2010 i el 2011, la major filtració periodística de la història, que atempten contra els drets humans. Alhora, tota una vergonya mundial i un atemptat més contra el dret a la llibertat d’informació i un precedent perillós cap a la professió de periodista o missatgers dissidents, com en altres casos recents amb final semblant o pitjor (cas Navalni, a Rússia). Nogensmenys, si llavors l’escriptor francès Zola també va ser condemnat per difamació per protestar i ajudar a saber la veritat del cas Dreyfus (també forçat a exiliar-se a Anglaterra), actualment seria acusat de terrorista. La mateixa acusació dels tribunals espanyols per als independentistes catalans, començant pel MHP Carles Puigdemont i acabant amb els darrers condemnats per protestar, com la d’en Dani Gallardo, amb condemna ferma de quatre anys i mig de presó imminent, pel fet de manifestar-se a Madrid el 2019 contra la sentència del procés independentista català; més la repressió política per la consulta del 2014, junt amb el cas Trapero i les nou persones condemnades, empresonades més de tres anys i després indultades, injustament. Una “venjança judicial”, van dir els MHP Torra (2019) i Aragonès (2023).

(Fi de la segona part)