Trobar hora per al metge

“A algú més li passa que vol agafar hora per a una visita presencial amb el seu metge i no n’hi ha cap de disponible en tot el maig? Truco i em diuen que fins a mitjan juny, res. És normal o passa només al meu poble?” Era la pregunta/queixa/lament d’un company de feina aquesta setmana. La intervenció va propiciar un munt de reaccions d’altres companys, tots usuaris del sistema públic de salut. La immensa majoria, per corroborar que les demores són moneda corrent. El debat em reforça en la teoria que no n’aprenem i que, si bé l’acció de govern s’ha d’explicar perquè si no la ciutadania la ignora, no estem per presumir gaire, ni tan sols amb el pretext d’una campanya electoral.

La infradotació de l’assistència primària és crònica i les mesures estructurals per revertir-la, inexistents. Un any més, les places de metge resident a primària no s’han cobert amb els que han superat el MIR. En van faltar ni més ni menys que 98 a Catalunya (459 a l’Estat), fins al punt que el ministeri va posar en marxa una repesca oferint les vacants als MIR amb nota més baixa. Nou fiasco. Tot i la segona oferta, 22 places encara vacants, més que el 2023 (8) i que mai. I compte, que dels que l’han escollit, alguns hi renunciaran.

Els metges esquiven la primària com gat fuig de l’aigua. Mal pagats, maltractats pels usuaris i poc reconeguts, el cercle viciós es tanca amb la sobrecàrrega de pacients assignats, justament perquè falten facultatius. A primària és on el sistema de salut para el primer cop. Ho fan metges als quals no se’ls reconeix com a especialistes en res però que ho són una mica en tot, com una mena d’internistes sense tenir el coixí de les proves diagnòstiques disponibles als hospitals.

Si falten metges és que la feina no atrau, i és obvi que cal actuar sobre aquesta falta d’atractiu. Que s’ha de modificar l’escala salarial per pagar-los més bé? Que es toquin lleis i reglaments, i que es faci. Que s’han d’oferir incentius com allotjament de franc –de veritat el Col·legi de Metges de Lleida creu que cobrar 700 euros al mes per pisos de 30 metres quadrats mereix un aplaudiment?–, què esperem? Fa tants anys que el fenomen es repeteix, que no posar-hi remei és políticament reprovable, irresponsable i insensat.