Aplec de Paretdelgada

La paraula aplec sempre l’he coneguda unida específicament a la sardana i a això em referiré. Del meu record, els aplecs de sardanes al Baix Camp —no cal dir que vinculats, en els seus inicis, a la defensa de la identitat contra la dictadura franquista i a formar estructura de país— estan associats, entre altres llocs, a l’ermita de Paretdelgada, a la Selva del Camp, on es van començar a celebrar ja a final dels anys cinquanta; al santuari de Misericòrdia de Reus, que enguany arribarà a la 58a edició; a l’ermita de Sant Antoni d’Alforja, on recordo de criatura ballada de sardanes al 1963; a la Mussara, el lloc més emblemàtic de les muntanyes que emparen el Camp, organitzat per iniciativa de vilaplanencs el 1976, i a Maspujols, més proper i consolidat i que, avui que em llegeixen, celebra el 41è.

Com tot, amb el temps i pel fet que va semblar que, no la pràctica de la sardana sinó les reivindicacions de la identitat que hi anaven aparellades, ja no eren tan necessàries perquè amb l’arribada de la democràcia tot havia de quedar resolt, l’organització d’aplecs de sardanes es va mantenir però la participació de la ciutadania cada vegada hi va ser menys transversal quant a l’edat dels assistents. I la pràctica sardanista es va anar aprimant quant a la incorporació de nous públics encara que mantenint seguidors fidels i un calendari ampli de dates i llocs de celebració alhora que els temps —ho sabem— han anat canviant vertiginosament.

Curiosament, però, a la Selva del Camp —que amb l’Aplec de Paretdelgada ha aconseguit un nom propi i valor històric documentat en el món dels aplecs— s’han dut a terme recentment, impulsades per la Colla Sardanista Germanor, un seguit d’activitats: exposicions, xerrades, presentacions, etc. motivades pel seu aplec, vist actualment com “un joc entre la memòria i l’oblit per recordar una època que desitgem que no s’oblidi”.

Aquesta iniciativa, a més d’aglutinar i dinamitzar la ciutadania entorn d’un projecte arrelat en l’imaginari de la població i amb valor significatiu al món sardanista i de testimoniar-lo mitjançant un audiovisual de gran valor documental, significativament intitulat Paretdelgada: un fil d’esperança, arribarà al seu punt àlgid aquest diumenge, 5 de maig. A Paretdelgada, s’hi celebrarà un aplec que coincideix amb el seixantè aniversari de la darrera gran trobada sardanista a l’ermita i, emmirallant-s’hi, hi haurà el seguici festiu selvatà, una missa concelebrada, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, teatre, concert i, és clar, ballades de sardanes.

Nosaltres l’aplaudim, ja que, sigui en els temps llunyans de l’arribada de la democràcia, sigui en els actuals que tots, ai las, coneixem, segueix sent clar que el reconeixement de la nostra identitat té ampli marge de millora, que sempre és benvingut allò que ajudi a formar musculatura de país i que passar un dia festiu a l’aire lliure, ballant o escoltant sardanes interpretades per les cobles Montgrins, Principal de Tarragona i Reus Jove no té preu!