Catalunya i l’esperpent espanyol

Si el president Sánchez escenifica una farsa ho ha fet pagant un preu contra el suposat prestigi de la justícia espanyola a nivell internacional, la qual el PSOE mateix ara acusa de practicar lawfare. Fins ara quan l’independentisme acusava la justícia espanyola de lawfare, Sánchez i els seus seguidors responien que “a Espanya hi ha una democràcia plena”. En el cas de l’independentisme van acabar surant a la llum pública algunes de les actuacions mafioses de ministres, polítics, jutges, fiscals i policies espanyols, que teixien falses acusacions contra dirigents independentistes (el cas de Xavier Trias és el més flagrant). El motiu del lawfare era clarament polític: contra la llibertat de Catalunya. En el cas actual de Sánchez hi ha com a mínim dues ombres estranyes. Una, per què immediatament va plantejar-se com a solució dimitir de manera tan personal i sentimental? En cap cas reforçava la defensa de la seva enamorada, com ell mateix ha reconegut amb la seva compareixença cinc dies després de meditar què feia. Sembla que hi ha sospites de tràfic d’influències amb una trama marroquina, que casualment coincideix amb el gir copernicà de Sánchez amb el Front Polisario. L’anunci de la seva possible dimissió alhora coincideix amb les revelacions secretes de França a Espanya sobre l’ús de Pegasus en el seu mòbil. Temps enrere el CNI havia acusat justament que el Marroc podria estar rere la infiltració del seu mòbil. Aquí, però, no hem d’oblidar que mentre a Espanya escenifiquen aquest esperpent, el nostre president Puigdemont ni tan sols pot fer el darrer comiat de la seva mare sense ingressar a la presó. I no ho pot fer per plantar cara pels nostres drets nacionals.