La Guerra Civil freda

Pedro Sánchez pot actuar frívolament, com en aquesta crisi dels cinc dies, però els seus enemics no perdonen. La direcció judicial i el gruix dels mitjans de comunicació de Madrid han entès perfectament que s’obre una etapa nova en què el PSOE pot veure’s arrossegat per tots els seus socis –i per tots vol dir per tots– i fins i tot per les bases electorals de l’esquerra espanyola per reformar les estructures de l’Estat. I això vol dir que els espais d’atac de la dreta extrema i l’extrema dreta, com el judicial o el mediàtic, poden veure revisat el seu status d’impunitat i col·laboració conspirativa a risc zero.

Arribats a aquest punt, Sánchez pot haver començat una batalleta parcial contra alguns objectius seleccionats, o almenys pot ser aquesta la seva voluntat. Però la resposta serà brutal i amb tota la força sindicada del poder real, el que respon a l’estratègia heretada del tardofranquisme. El PP ha multiplicat els missatges agressius i ja es publiquen titulars que poden justificar qualsevol cosa. Com a mostra, el diari de Jiménez Losantos ja ha activat la sirena de l’atac aeri: “Alerta màxima al Poder Judicial després de l’amenaça de Pedro Sánchez: «Ens escombrarà.»” Un titular que donava pas a una amenaça directa, exactament en la mateixa línia de la repressió contra l’independentisme: “El cas de Begoña Gómez obre una via a la imputació de Pedro Sánchez per un delicte de malversació.” L’A por ellos ja inclou, de ple, el PSOE i s’obre una Guerra Civil freda.

Aquest és el nou/vell context en què l’independentisme haurà de fixar una estratègia eficaç. El risc, com sempre al llarg dels dos últims segles, és que l’esquerra espanyola aconsegueixi satel·litzar els partits catalans contra l’assetjament de la dreta visigòtica. Però de la història també se n’aprèn i s’acosta una nova cruïlla que pot aportar la possibilitat d’un nou referèndum, aquest cop validat internacionalment.