Misteris de l’art contemporani

Llegeixo que ha mort a Barcelona l’artista japonès Koichi Sugihara als 71 anys. Va exposar en destacadíssims museus i institucions com el Centre Pompidou de París, la Tate Modern de Londres, el Mori Art Museum de Tòquio i el Museu Nacional d’Art de Catalunya i en desenes de països, i va rebre, entre d’altres, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de Catalunya (2008), l’Europeu d’Art Contemporani (2017), la Medalla d’Or de les Belles Arts de la Generalitat de Catalunya (2021) i el Premi a la Creativitat i l’Enginy Artístic de la Fundació Joan Miró (2023). No deixa família, però sí un gran cercle d’incondicionals i un pis a Ciutat Vella ple d’obres amb què no se sap exactament què passarà. Havia exposat també al Museu Nacional Reina Sofia i a la Fundació Vila Casas. Un premi que li va concedir aquesta institució el va portar a Barcelona.

Però, tot i la fama institucional amb què ha estat reconegut com un gran artista de la contemporaneïtat, en realitat econòmicament sobrevisqué actuant en el món del cinema i la publicitat. Sugihara va ser incinerat l’11 d’abril i Miriam S.G. va ser qui va instar que se li donés sortida del dipòsit de cadàvers, on feia setze dies que hi era. Sense gairebé ingressos, els tràmits van anar a càrrec de beneficència...

Fet i fet, l’anomenat “art contemporani” sempre ha perviscut finançat per les institucions oficials, ja que des dels seus inicis –guerra freda cultural: anys cinquanta del segle passat– ha estat qüestionat, menysvalorat i fins i tot menystingut pels col·leccionistes, els quals majorment li han negat el pa i la sal...