Polítics discapacitats

Recentment, el ple del Congrés dels Diputats ha obert la Constitució per canviar els mots “disminuidos físicos, sensoriales y psíquicos” per “personas con discapacidad”. Una persona amb discapacitat és aquella que no té la capacitat de fer alguna cosa; per tant, més o menys tots/es podem ser discapacitats, donat que no tots/es tenim les mateixes habilitats a l’hora de fer diferents coses. Si tenim en compte que els mots, com anomenem i ens dirigim als altres, tenen conseqüències que de vegades aboquen a l’estigmatització, jo hauria posat l’expressió “persones amb diversitat funcional”. Queda clar que els polítics no tenen la capacitat d’entendre una qüestió, que no és senzilla, però que per a molta gent és important i comença per com ens dirigim als altres. Potser els discapacitats són ells, els polítics, que no tenen la capacitat d’escoltar. Els altres són persones amb diversitat funcional.