Les biblioteques salven vides

Tinc vint-i-dos anys, i des de ben petita la biblioteca ha sigut un dels meus refugis. Quan era una nena de tres anys, la meva mare va començar a portar-me a les activitats gratuïtes que organitzava la biblioteca municipal de la meva ciutat, cosa que ajudava moltíssim la meva mare quan no sabia què fer amb mi els caps de setmana o després de l’escola. Amb el pas dels anys em va començar a agradar moltíssim la lectura i la biblioteca tenia un programa que fomentava la lectura entre els infants, et donaven punts per cada llibre que llegies, cosa que va ajudar que el meu interès per la lectura augmentés o disminuís. Posteriorment, quan ja estava en secundària la biblioteca va ser el meu refugi, tant per estudiar com per tenir un lloc segur on estar, ja que a casa no estava còmoda. Uns anys més tard, vaig començar l’època de demanar tots els llibres de lectura obligatòria del batxillerat, per no deixar-m’hi molts diners. A batxillerat també vaig estar una temporada sense internet a casa, un drama per a una estudiant de la generació Z, i vaig poder anar a la biblioteca a fer tots els treballs de l’institut. A més, durant maig i juny també les biblioteques de la meva ciutat allarguen els horaris de les sales d’estudi, cosa que em va anar ideal per estudiar per a la selectivitat. Avui dia, continuo anant a la biblioteca per estudiar ben còmoda sense distraccions i assisteixo a un club de lectura. I puc dir que les biblioteques municipals salven les vides de molts ciutadans i ciutadanes de totes les edats. Les biblioteques municipals s’han de protegir i mantenir costi el que costi.