Teníem raó

No els ha passat mai que en un dia determinat s’afarten de tot, especialment de la feina, i ho engegarien tot a pastar fang? És allò que els castellans en diuen un calentón, que, tal com puja, baixa. Normalment, quan passa això, et desfogues amb algun company, amic o amb la família. O simplement calles i t’ho passes sol. Però Pedro Sánchez va inventar la setmana passada una nova modalitat: que tothom sàpiga què et passa. Segurament en el fons el president espanyol té raó, però ha fallat totalment en la forma. Una carta a la ciutadania explicant els teus problemes personals no sol donar resultats. Perquè el que en principi podria ser un acte d’empatia acaba essent un escarni públic. Sembla que sigui nou, en això de la política.

Però un cop resolt aquest cliffhanger propi de qualsevol final de temporada de Borgen, el calat del discurs de Sánchez és profund. Sobretot perquè el que deixa entreveure és que, per ell i pel PSOE, Espanya no és una democràcia. Perquè les institucions de l’Estat són les que fan la política i la feina bruta als partits de la dreta, en connivència amb mitjans de la caverna mediàtica. Això no és nou. Catalunya i l’independentisme fa anys que ho diuen. I fins ara, fins que no li ha tocat viure la imputació de la dona, no se n’ha adonat. Ja està bé que ho hagi fet. Que digui que vol una regeneració democràtica. Si realment la vol, per on primer ha de començar és pel Consell del Poder Judicial, seguir pel Constitucional i no aturar-se a l’Audiencia Nacional. Perquè són molts els catalans que en aquests set anys han estat perseguits (i ho són) sobre la base de falses acusacions de terrorisme, delictes fiscals, sedició i càrrecs inventats. Per ser tan atrevits de posar unes urnes al carrer perquè la gent votés. Sánchez veu ara que teníem raó. Que la democràcia espanyola no té bona salut i que per raons partidistes han permès que s’enquistin les llibertats civils. Ja està bé que després del teatret hagi obert els ulls. Però darrere les paraules han de venir les accions.