De reüll
Qüestió de bon gust
L’any que ve serà un gran any per a la gastronomia catalana, ja que Catalunya ha estat escollida Regió Gastronòmica Mundial 2025. Aquest reconeixement no només celebra la rica herència culinària catalana, sinó també la seva capacitat per innovar i adaptar-se als temps moderns. I com tot, darrere d’aquest prestigiós títol s’amaga un panorama complex de reptes i oportunitats. Com ja ha publicat aquest diari fa pocs dies en un reportatge de Mireia Rourera, el mèrit d’aquesta distinció es deu, amb el suport de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia, la Fundació Alícia i El Bulli Foundation, a l’alt nivell dels restaurants de menjar tradicional del país i als seus xefs internacionals i més d’una cinquantena de restaurants guardonats amb estrelles Michelin. Catalunya és una terra de contrastos, reflectits des de fa molts segles en llibres com La cuina de Sent Soví, en receptes com el mar i muntanya, o el pa amb tomàquet –per mi, el millor invent de la cuina catalana (aquí coincideixo perfectament amb l’Albert Adrià)–. I què me’n dieu, de la picada o el sofregit? Mentre esperem l’esdeveniment de l’any que ve, reflexionem sobre els reptes i oportunitats, cuidem la tradició i alhora fomentem la innovació i la sostenibilitat, perquè la nostra cuina segueixi captivant els paladars d’aquí i d’arreu durant molts anys.