Sud-àfrica, emergent però desigual
Ja fa trenta anys que l’alliberament de Nelson Mandela, la derogació de l’apartheid i la seva posterior ascensió a la presidència del govern van convertir Sud-àfrica en un referent iconogràfic de la lluita contra el racisme. Però tres dècades després lamentablement el principal factor de desigualtat, en aquest cas econòmica, continua sent en aquell país el color de la pell. La situació social de Sud-àfrica, que aquest mes celebra eleccions generals, ha deixat enrere la discriminació racial i la submissió de la població negra a un poder supremacista blanc que disfrutava dels seus privilegis sense cap mena de complex. La pressió internacional i la tossuderia de Mandela, juntament amb la implicació del president F.W. de Klerk a l’hora d’assumir que la transformació era inevitable, van desembocar en un dels canvis de règim més esperançadors del segle XX. No es tractava només d’obrir les urnes a tota la població respectant les majories ètniques pròpies del país africà, es tractava també d’enviar un missatge a la resta del món en el sentit que el racisme podia ser derrotat. I que aquesta victòria es podia donar, no només en un país amb racisme estructural, sinó en altres països més desenvolupats en tots els sentits, com per exemple els Estats Units, on malgrat els progressos també hi continua arrelat.
Però al cap de trenta anys, malgrat la conquesta del preuat sufragi universal, aquell horitzó d’igualtat plena continua sent inabastable perquè la discriminació ha buscat nous camins. I sobretot per perpetuar el poder econòmic concentrat en la minoria blanca: el 8% d’aquest segment poblacional multiplica per dinou els ingressos de la resta. Aquest fet, juntament amb els mals indicadors econòmics, amb un 37% de la població a l’atur, amenaça d’ensorrar en els propers comicis l’hegemonia política del partit de Mandela. Tenint en compte, a més, que la pressió migratòria provinent d’altres països veïns és un element afegit de pressió. Malgrat tot, Sud-àfrica continua sent un actor internacional emergent, com ha demostrat amb la seva denúncia al Tribunal Penal Internacional de la Haia per aturar el genocidi a Gaza.