Puigdemont: de l’1-O al 12-M

Un submís és algú a qui se li nega la seva capacitat de ser lliure i responsable. És algú tutelat, infantilitzat, que pateix una amputació de la seva capacitat d’autodeterminar-se quan té les condicions de decidir lliurement què vol. Les dones sabem millor que els homes què és ser tutelat. Algunes classes socials invisibilitzades, també. Els parlants de les llengües minoritzades n’estem farts. I també ho patim en tots sentits la ciutadania de les nacions prohibides. Sabem què són les relacions de domini, les relacions amo/esclau disfressades de mil formes. Sempre hi ha qui pensa que com més content es fa l’amo, més beneficis n’obtindrà l’esclau. N’hi ha que diuen que és millor no enfrontar-s’hi mai, a l’amo, que revoltar-se sempre va malament per a l’esclau, que no hi ha cap més camí que l’acord de l’amo amb l’esclau. Pregonen que l’amo ja entendrà les raons de l’esclau sense que aquest es planti o es revolti. N’hi ha que volen que l’acció de l’esclau sigui escollir un o altre amo, però mantenir intacta l’esclavitud. N’hi ha que fins i tot empresonen i reprimeixen violentament els seus fent costat a l’amo, ja sigui per interès egoista o per mera ignorància induïda. També n’hi ha que fan com si es pogués viure plenament al marge de tot ordre polític sense que res els afecti. En aquests moments posem a examen quina estratègia independentista impulsem. Continuarem amb actituds submises o ens alcem de nou? Hi ha qui s’ha mantingut ferm sis anys combatent tota mena de persecucions i injúries sense cap claudicació política. Espanya està pendent del resultat de Puigdemont.