Final d’un periple

Fem memòria. El 2021 va sortir a subhasta a Madrid per 1.500 euros una pintura mal atribuïda que alguns experts van alertar que era de Caravaggio. Lògicament, si l’oli, un Ecce homo, hagués aparegut etiquetat com a obra del famós pintor italià, el preu no hauria estat aquest. El propietari i la casa de subhastes van al·legar que no en tenien ni idea. Ves a saber. L’Estat es va mobilitzar ràpidament, va bloquejar la venda de la peça i la va declarar inexportable. Perquè aquest era el perill: que sortís a l’estranger. Espanya s’ha guanyat la fama de ser un colador de béns artístics d’enorme valor. Sigui com sigui, per al llenç suposadament de Caravaggio no va estar a la lluna de València. De suposadament res: estudiat a fons, no hi ha cap dubte que és autènticament seu. Una descoberta majúscula. Mentrestant, han passat coses. Amb el vistiplau de les autoritats, el quadre té nou amo, el nom del qual no ha transcendit, només que no és de nacionalitat espanyola però resideix en territori espanyol. N’ha pagat més de trenta milions d’euros, molt per sota del preu de mercat (s’ha arribat a dir que val 150 milions). Sorprenentment, l’Estat no va exercir el seu dret preferent de compra, però sí que ha tancat un bon acord amb el propietari secret: el llenç sempre estarà exposat al públic. Del 28 de maig fins a l’octubre, al museu del Prado. Després ja es veurà.